n un poble tan amic d'expressar-se musicalment com el nostre, les nadalenques han format part, al llarg del temps, dels cants de celebració d'aquesta reeixida data del calendari festiu. La religiositat popular fa que nasquen xiquets prodigiosos, baixen àngels del cel, arriben pastorets i ocórreguen meravelles... Els cossos, mentrestant, es reconforten amb suculentes olles, meloses pilotes, bon vi i aiguardent i, com sempre, els més joves demanen estrenes als més grans. Solemnitat, delectança i bon humor ben acordats en històries i sons que relaten els nostres costums.

Un repertori tan ric, tan divers, no pot restar en l'oblit. Per això, des d'Urbàlia Rurana ens hem posat mans a l'obra per contribuir a la difusió dels cants de Nadal amb aquest concert de Cançons de Nadal Valencianes, una proposta musical que recull nadalenques tradicionals de les nostres comarques, que fan palesa eixa gran riquesa i diversitat d'estils, amb temes molt bonics de cantar i sovint ben arcaics.

El concert de Cançons de Nadal Valencianes està dissenyat per a espais preferentment tancats —auditoris, teatres, salons d'actes, esglésies—, en els que es puga realitzar en format acústic o amb el suport d'un equip de so menut, encara que es pot adaptar a altres tipus d'indrets i de condicions tècniques.

Toni Torregrossa: guitarra, guitarró i veu
Josep Sebastià: dolçaina, tarota, flauta, i veu
Bernat Pellicer: percussió
Carles Gil: acordió, mandolina i veu
Xampo Llobat: dolçaina, flauta i veu

l Cançoner de les Comarques del Sud naix del reencontre d'antics col·laboradors en diverses activitats del folk valencià. Una trobada que es produeix una nit de març del 97 per animar el públic del Café l'Infern de Massalfassar a recordar les clàssiques cançons de ronda i de taverna valencianes.

Després d'aquella històrica vetlada, els concerts de El Cançoner de les Comarques del Sud s'obrin a uns altres estils de la tradició i sovint han comptat amb la sòlida col·laboració de dos figures de la xirimita popular: els Dolçainers de Puçol: Josep Sebastià i Xampo Llobat, complement perfecte per a les danses i melodies més autòctones.

Ambdues formacions poden anar separades o arrejuntades, i fins i tot acompanyant la renovellada Murga de l'Infern, però quasibé sempre executen els seus saraus en un ambient de sobretaula, cafè i copes, ja que amb les goles engreixades i les ments desemboirades, les estrofes i tocates s'arranquen millor.

El Cançoner de les Comarques del Sud interpreta havaneres i cançons de taverna, jotes cantades, romanços i cançons de colla. Entre copes i amics —i, si pot ser, a l'ombra d'uns datilers després de dinar— fan un repàs a les cançons populars de les comarques valencianes, les de "tota la vida" que sovint se'ns obliden perquè perdem el costum de juntar-nos a cantar. Aquesta formació pretén refrescar la memòria dels cantadors espontanis i convidar tothom a participar i aprendre les cançons que no sàpiga.